Fotografies de Ferran Freixa i Humberto Rivas
Humberto Rivas (1937-2009) i Ferran Freixa (1950) van ser amics, van viure un temps al mateix carrer de Barcelona, i van compartir la necessitat de sentir-se envoltats d'art. Aquesta exposició vol ser un homenatge a aquesta amistat i a les afinitats esporàdiques que es donen tant en allò creatiu com en l'àmbit personal. És també un exercici de connexions entre les obres de dos autors, un joc d'associacions lliures, que va sorgir de la proposta d'establir un "maridatge" entre les fotografies que tenen a la col•lecció de la Fundació Foto Colectania. El projecte ha acabat en un autèntic treball d'equip en incorporar-se Ferran Freixa a la recerca de ressonàncies entre els seus propis treballs i els d’Humberto Rivas.
A priori les maneres de mirar, les sèries i els escenaris habituals d'ambdós autors poden semblar propers, i sovint les seves fotografies s'han relacionat amb la quietud i la soledat. A mesura que anàvem indagant en aquests "silencis compartits" la sensació ens resultava més paradoxal i complexa, ja que moltes vegades la llum que fan servir és ben diferent: a Rivas cada vegada li fascinen més els grisos propers al negre (en els seus últims positius es tornen gairebé clarobscurs) mentre que Freixa s'inclina cap a la llum i els blancs, el seu interès compartit pels espais abandonats els porta a poètiques comuns però amb temàtiques distants (per exemple els rastres de la Guerra Civil en el cas de Rivas i les colònies tèxtils en el de Freixa). Per això, i partint de la trobada de les seves obres com a constant teló de fons, ens va semblar interessant plantejar aquesta exposició com un joc de ressonàncies fotografia a fotografia.
En aquesta selecció hem buscat aparellaments directes però també vincles complexos. De vegades la referència és evident: una cara, un aparador, el mateix element; l’exercici es complica quan en un retrat el personatge desapareix per quedar tan sols el seu fons. Aparellar dues línies de costa pot resultar senzill, però l'exercici metafòric augmenta en associar els coneguts retrats de Rivas amb tot tipus de representacions d'un fotògraf com Freixa, del qual es coneixen molt pocs retrats en la seva trajectòria. El bucle s'embulla i es torna encantador en la petita sèrie de bodegons de Rivas (alguns d'ells inèdits) quan ressonen amb els objectes abandonats de l’Hotel Maria Cristina de Freixa.
Entrada lliure
Horari de visita: de dilluns a diumenge, de 10h a 14h i de 17h a 21h.
Visites guiades gratuïtes: dissabtes, 19h.
Els dissabtes 3 de juliol i 18 de setembre la visita es complementarà amb una explicació en lenguatge de signes per a persones sordes.